De
vegades vaig al gimnàs. És un acte tan inútil com enriquidor.
Inútil perquè quan hi vaig faig el mínim, amb la mínima
intensitat. Enriquidor per coses com la que explico tot seguit.
És
diumenge al matí i estic suant a l'elíptica, intentant netejar la
mala consciència que em generen els sopars excessius i els berenars
innecessaris de tota la setmana. M'entretinc observant els individuus
que se saluden amb familiaritat, es fan bromes amb confiança sobre
el pes que han guanyat o han perdut, es corregeixen les posicions
corporals que adopten en tal o tal altre exercici, i es pregunten per
la parenta. Avui no ha vingut el meu subjecte preferit. Sí, faig
servir el terme subjecte perquè per a mi això és com un estudi
científic (anava a dir antropològic, però no estic segur de la
idoneïtat del terme en aquest cas) sobre el terreny. Doncs bé, el
meu subjecte és un tio que sempre porta samarretes de tirants
superestrets de color fluor, les celles perfilades a la perfecció,
els pantalons curts arromangats a l'altura de l'engonal, les cuixes i
els avantbraços plens de tatuatges, i els bíceps de la mida del meu
cap, i que consti que tinc el cap gros. Aquest subjecte avui sembla
que no ha vingut i això implica que em quedaré sense la font
principal d'entreteniment de les meves sessions a la sala de fitness
del gimnàs. I és que habitualment l'estona se'm passa més de
pressa si observo com, després de cada sèrie d'exercicis -sèrie
que tots podem comptar gràcies als crits d'esforç viril i brutal
que el subjecte deixa anar cada vegada que aixeca la càrrega sens
dubte espectacular de pes-, ell s'aixeca i es passeja per la sala
fins arribar davant de l'espill gegant del fons de la sala per mirar
com li han crescut els músculs en els últims tres minuts. Els seus
acòlits, perquè crec que tots els que li xoquen la mà i segueixen
les seves correccions i li pregunten per la parenta i fan abdominals
amb gorra posada no són més que seguidors seus, no són tan
entretinguts d'observar. Així que estic a punt de tirar la
tovallola, parar l'elíptica i anar-me'n cap a la dutxa quan no porto
ni deu minuts. Però llavors, la meua sort canvia.
Per
la porta de la sala de fitness el veig entrar. Descalç, amb uns
texans skinny, sense samarreta, amb gorra. Fa la volta a la sala.
Xoca de mans, fa alguna broma sobre el pes d'algú, corregeix alguns
genolls mal posats, pregunta per algunes parentes. I després, es
posa a fer flexions. Descalç, amb uns texans skinny, sense
samarreta, amb gorra. L'observo i reflexiono. En trec conclusions. Va
amb texans, descalç i sense samarreta perquè no s'ha portat la
bossa del gimnàs. No tenia previst venir al gimnàs, però ha passat
a buscar la parenta i resulta que li ha dit que encara en tenia per
a tres quarts o una hora. I ha decidit passar a fer quatre sèries,
tot i no portar la bossa del gimnàs al maleter del Seat León. Per
no embrutar-se la camisa de suor, ha decidit fer exercici sense.
Per a la gorra no tinc cap explicació. Segueixo observant-lo, i reflexionant, i en trec més conclusions.
La
conclusió principal, i per la qual he dit al principi d'aquest text
que anar al gimnàs és per a mi enriquidor, és que ell és la
resposta a totes les preguntes que sento repetir últimament al meu
voltant. Voldria fer-li una foto, tal com està ara mateix, aixecant
una barra amb 110? quilos sobre el cap, i ensenyar-la cada vegada que
algú em planteja una d'aquestes preguntes. Són preguntes que omplen
les xarxes socials i els mitjans de comunicació, i que semblen a
priori difícils de respondre. No ho són.
Com
pot ser que aquell partit tingui tants diputats? Zoom dels avantbraços
tatuats. Com pot ser que El Hormiguero sigui un programa de màxima
audiència? Zoom de les celles perfilades. Per què cada vegada hi ha
més xiquets amb TDAH (etc.) i problemes de conducta? Detall dels
pantalons skinny marcant paquet. Per què només hi ha una sessió
VOS al cinema? Detall dels mugrons exposats al mig de la sala de
fitness. Per què el país amb més sol d'Europa posa traves a les
plaques solars? Primer pla, amb la gorra posada mentre fa exercici
indoor. Per què la violència de gènere, en comptes de reduir-se, augmenta cada any? Ampliació de la goma dels calçotets Calvin Klein que sobresurt per dalt dels texans skinny. Per què els bars amb sessions de commercial hits (o
eren les de hits commercial?) estan plens cada cap de setmana? Foto
de pla sencer.
Ara
algú podria acusar-me de prepotent, i no li faltaria raó. No negaré
que de vegades, quan em sento molt aclaparat per imatges com la que
he descrit més amunt, arribo a dubtar del fet que individus com
aquest i jo pertanguem a la mateixa espècie. De fet, potser
m'equivoco, però tinc entès que no seria la primera vegada que dos
estadis diferents de la cadena evolutiva coexisteixen. Però que nigú
m'acusi de supremacista. Seria supremacista si pensés que el meu
estadi evolutiu és superior d'alguna manera a l'estadi de l'individu
a qui li he dedicat aquest escrit, però les vegades que hem
coincidit a les dutxes desmenteixen totalment aquesta possibilitat.
