els mals del transport públic

El trajecte Barcelona Cerdanyola cada dia em dóna més disgustos. No, aquest no és un text per destacar les misèries de Rodalies. Això seria massa evident. Aquest és un text per lamentar les misèries dels passatgers de Rodalies. Avui a l’anada he trobat un dels meus personatges preferits. Un heavy. Amb melena, samarreta d’Iron Maiden o qualsevol altra cosa per l’estil, xupa de pell, grans a la cara. També porta ulleres de multiòptica, d’aquelles de muntura metàl·lica fina, de colors absurds. Li queden fatal, com la melena. No tinc res en contra de les cabelleres llargues, però és que s’està quedant calb. Es pot ser heavy sense portar el pèl llarg, algú li ho hauria de dir. Evidentment, té sobrepès, i aquella cara de matar-se a palles que tenen tots els de la seva espècie. Aquest heavy és un vell conegut meu. Me’l trobo cada dia. Encara que no puc estar al 100% segur que és el mateix cada dia, perquè per a mi tots els heavies són iguals. En qualsevol cas, assumim que és la mateixa persona. El meu amic sempre llegeix un llibre. El volum 79.349 d’alguna saga. Ha de ser una saga, si no, no val. Els llibres, llargs. Com la melena. Normalment viatja absort en el seu món de mags i dracs. Jo li miro la regata del cul, que li sobresurt ben bé tres dits per sobre dels pantalons; o la calba, que se li veu a contrallum entre els cabells fins; o les calaveres i les destrals de la samarreta. Avui el heavy no ha pogut llegir. 

S’ha trobat amb un company, assumim que de la universitat. Assumim també que són informàtics, i que estudien a l’autònoma. El company era un nerd, deixeu-me dir-ho encara que sigui evident. El nerd li ha anat parlant tot el viatge. Era EVIDENT que el heavy no tenia ganes de parlar. Està enganxat al volum 79.349 de la saga que llegeix. Segurament el mag està a punt de llençar el conjur definitiu per salvar alguna civilització amenaçada. El heavy ha tret el llibre de la bossa i ha fet la intenció de començar a llegir. El nerd ha començat a explicar-li que la seva germana s’havia canviat el color del pintaungles. El heavy mig aixecava la vista per fer veure que l’escoltava, mig l’abaixava perquè el nerd notés que volia llegir. El nerd ha continuat parlant del gat de la seva padrina com si res. El heavy no tenia valor per dir-li que volia llegir, i el seu llenguatge gestual, tot i que evident, no era prou contundent perquè el seu company s’adonés que l’estava molestant. O potser el nerd sabia perfectament que al heavy no li importava una merda el que li estava explicant, però això a ell tampoc no li importava una merda. El cas és que la situació era molt violenta. Fins i tot jo m’he començat a sentir incòmode. He baixat a Cerdanyola i el heavy continuava aixecant i abaixant la vista, mig dient que sí amb el cap mig fent-se el despistat. No es pot complaure i passar de la gent a la vegada. El nerd parlava de l’úlcera d’estómac que havia tingut el seu avi. He caminat fins a la feina pensant si em feia més ràbia el nerd, per la seva absoluta falta d’empatia, o el heavy, per ser tan heavy. No m’he decidit.

A la tornada tot anava bé fins que a Arc de Triomf han pujat dues noies amb carpeta e la Universitat Ramon Llull. No les descriuré, perquè crec que tothom té una idea de com poden ser aquestes dues noies. Qui no la tingui, la tindrà després de llegir el diàleg. Assumim que estudien empresarials. Assegudes al meu costat, han començat a parlar de noms. Normal, segurament quan acabin la carrera es casaran i es posaran a parir com boges. Segurament ja li han dit al seu pare a quina illa de la polinèsia francesa volen anar a la lluna de mel.

-Saps quin nom m’agrada molt?

-Quin?

-Però que consti que fa més de deu anys que m’agrada eh!

-Quin?

-Bella.

-Com la de Crepúsculo?

-Sí! No! Sí, vull dir, a mi m’agradava ja abans de la saga. Però és que ara a tothom li agrada aquest nom!

-Ja, és veritat!

-És una putada! A mi ja m’agradava abans.

En la meva opinió, a aquestes noies els passen moltes altres putades.

-A mi m’agrada Júlia.

-A mi també. Però en italià. Giullietta.

-Com l’Alfa Romeo Giullietta.

-Sí! Sona millor!

Aquí ja m’ha quedat clar fins a quin punt els referents canvien depenent de cadascú.

-Sí, és veritat.

-Sí, és veritat.

La conversa ha seguit endavant després d’aquestes dues grans aportacions.

-A mi també m’agrada Marc.

-Mmh.

-T’has fixat que tots els Marcs són guapos?

Aquí hi ha hagut una rialla de “m’agrada que em facis aquesta pregunta”.

-No cal que m’ho diguis! He sortit amb dos!

Aquí he apujat el volum del reproductor al màxim i he mirat cap a l’altre costat fins que he arribat a la meva parada. En dies com avui, deixaria la feina només per no agafar mai més el transport públic. Procuro no cagar-me en tot i no tenir tanta mala bava, però és que la gent ho posa molt difícil.