No hi ha res més trist que una amanida de pasta davant del portàtil, sol a casa, menjant mig amb presses perquè tot just d'aquí a mitja hora he d'agafar un tren a una estació depriment, calorosa i que fa pudor, per desplaçar-me a una ciutat gris de l'extrarradi, per escalfar cadira durant les quatre hores que estipula el meu contracte... encara que, ben mirat, com tothom, em queixo per queixar-me. Una botiga d'animals és molt més trista.
Tal i com deien els Hidrogenesse....
ResponEliminaquelcom més trist és haver estat una bona estona cercant el teu blog per internet, desesperadament, i no trobar res, per la raó d'haver escrit baba en comptes de bava.
ResponElimina