dimarts, 5 d’octubre del 2010

no hi ha res més trist que una amanida de pasta davant del portàtil

No hi ha res més trist que una amanida de pasta davant del portàtil, sol a casa, menjant mig amb presses perquè tot just d'aquí a mitja hora he d'agafar un tren a una estació depriment, calorosa i que fa pudor, per desplaçar-me a una ciutat gris de l'extrarradi, per escalfar cadira durant les quatre hores que estipula el meu contracte... encara que, ben mirat, com tothom, em queixo per queixar-me. Una botiga d'animals és molt més trista. 

2 comentaris:

  1. Tal i com deien els Hidrogenesse....

    ResponElimina
  2. quelcom més trist és haver estat una bona estona cercant el teu blog per internet, desesperadament, i no trobar res, per la raó d'haver escrit baba en comptes de bava.

    ResponElimina