Rakel i Kristian

Passes de determinada i edat i comences a preocupar-te per coses que abans t’haurien semblat ridícules. Et sorprens un matí en pantaló curt corrents el passeig. Comptes els cigarros que et fumes. Comptes els cubates que et beus. Comences a menjar verdures. T’interesses pel menjar japonès, pel libanès, pel mexicà. Definitivament, ja no vas tant al quebab, ni menges tantes pizzes preparades. Aprens a cuinar plats amb noms exòtics i et fas un especialista en amanides. Cada vegada tens més tardes de cine i menys nits de borratxera. A vegades, vas al teatre. A vegades, vas a museus. A vegades, vas a passejar sense cap motiu en concret. A vegades, quedes per esmorzar amb amics, en franges horàries del diumenge que abans no existien per a tu. Mires més partits de futbol. Llegeixes més llibres. Llegeixes més el diari. Mires els concerts de lluny, a vegades, assegut. Mires sèries d’animació sobre el conflicte de fer-se gran i t’hi veus reflectit. I ja t'està bé. Penses en estalvis, en viatges, en electrodomèstics, en fundes de sofà, en llums, en nòrdics, en caixes de l’Ikea per guardar la roba d’estiu a l’hivern i la d’hivern a l’estiu, en rellotges de paret, en cortines, en americanes, en sabates de vestir. Penses en sabates de vestir, no en vambes. Fins que arriba un dia en què veus les vambes brutes i velles que no has tirat mai per si algun dia te les tornaves a posar, i descobreixes que fa dos o tres anys que no te les poses, i veus clar que ja no te les posaràs, perquè ja no peguen amb la roba que portes ara. Has trobat l’element detonant.
Llavors et rebel·les. Tornes a fumar despreocupadament, vas al quebab sovint, surts i t’emborratxes fins a no poder més, els diumenges t’aixeques a les mil, tornes a escoltar discos que feia anys que acumulaven pols, vas a concerts i et poses a primera fila, recuperes texans oblidats que combinen amb les vambes que són la causa de tot, et deixes créixer la barba, no et pentines... T’oblides de les caixes de l’ikea, de les cortines, de les fundes del sofà. T’oblides de baixar la bassura, d’ordenar l’armari, de fer llit. I un dia, fent cubates en un bar del poble et sembla que encara no ha passat tant el temps, i que si ha passat tens recursos per tornar enrere, com en una màquina del temps, i que aquesta màquina és fàcil de pilotar i que només cal estar alerta per controlar-la i no deixar que el temps es torni a accelerar. I penses que el millor de tot és que l’última vegada que et vas posar els texans que ara portes no et podies pagar els cubates que ara et beus, ni el sopar de fa una hora. Així que el present és una versió millorada del passat. I no pots estar més a gust.
La llàstima és que la nit s’allarga i fas cap a típic bar que hauries d’esquivar a qualsevol preu. Allà comproves que hi ha màquines del temps i màquines del temps. Hi ha gent amb màquines del temps tan potents que encara no han oblidat com es ballava a les discoteques light, i que mantenen l’estil que els va fer populars a l’institut. Hi ha gent amb màquines del temps tan potents que segueixen portant cigarros darrere de l’orella, i encara van en pantalons de xàndal les nits que surten de tranquis. Hi ha gent amb màquines del temps tan potents que han ballat les mateixes cançons que a tu ara et fan gràcia perquè fa deu anys que no les sents cada cap de setmana d’aquests mateixos deu anys. Hi ha gent amb màquines del temps tan potents, que encara se senten radicals quan escriuen coses amb K, qualsevol cosa, però que sigui amb K, i fora dels missatges de mòbil. I penses que, segurament, aquesta gent tindrà fills d’aquí un anys o dos. Probablement bessonades. I seguiran ballant com ballen ara mateix. I seguiran portant pantalons de xàndal, i cigarros a les orelles. I, el pitjor de tot, seguiran escrivint amb K. Potser posen noms amb C a les criatures només per poder escriure’ls amb K, ja des de ben menuts. Krla i Kris. Rakel i Kristian. Krlos i Kmil. Per raons que ara no explicaré, noms com Karim o Kamal no són del gust d’aquesta gent, tot i que inclouen la K des d’un principi. El cas és que aquestes reflexions són un nou element detonant, però a la inversa. Ara t’agafen ganes de fer-te gran, de pensar, no ja en caixes d’ikea, sinó en hipoteques! I penses que al dia següent tens molta feina i que no t’hauries d’aixecar molt tard i ja no et fas l’última copa que en altres temps no hauries perdonat i te’n vas a casa cinc minuts després d’haver entrat al bar.