Fora bestioles

Em penso que va ser Nacho Vigalondo que deia en una entrevista: "Llegeixis el que llegeixis, no llegeixis mai la columna de comentaris". Suposo que tots estareu d'acord que es tracta d'un consell savi. Sabem que a la majoria de la gent li agrada opinar sobre qualsevol cosa, especialment quan ningú els ho ha demanat i encara més si no tenen ni puta idea del que estan parlant. Si a aquest còctel ja de per si explosiu de necessitat d'atenció i ignorància desvergonyida hi sumem l'anonimat d'internet, el resultat és, com dirien los Punsetes, un desastre de proporcions bíbliques. 

No llegir l'exhibició d'atrocitats lingüístiques i ideològiques que conformen els comentaris aportats pels lectors de qualsevol publicació en línia (de totes ideologies i temàtiques, aquí no se salva ningú) és una condició indispensable si es pretén mantenir un cert equilibri mental i un mínim de fe en la humanitat. Jo fa temps que vaig perdre les dos coses, de manera que ja no em ve d'aquí i em puc permetre el luxe(?) de llegir-los àvidament per diversió, per masoquisme o potser perquè veure com pensa i escriu el personal em reconforta, ja que em fa sentir intel·ligent, assenyat, culte, raonable i uns quants adjectius més que en condicions normals no associaria amb la meva persona. 

Avui he llegit un article a l'Ara sobre les platges de Catalunya que permeten la presència de gossos. L'article tampoc és que sigui gaire interessant. Parla sobre les ordenances municipals que restringeixen la presència dels animals al litoral, presenta la situació d'una platja per a gossos de la costa brava i reflexiona sobre la quantitat de quilòmetres de litoral en què es permet la presència de mascotes. Una dada sorprenent, a Barcelona un 25% de la població té gos, però només un 0,06% dels metres de platja del municipi permeten la presència d'animals. Estaria bé saber quin percentatge de la població té criatures, atès que es permet la seva presència en el 100% del litoral. No em malinterpreteu, no tinc res en contra dels infants ni cap intenció de fer propaganda de res. Simplement m'agraden les estadístiques, especialment els percentatges. Per sort, visc en un lloc apartat i quan vull anar a la platja amb la meua gossa hi vaig, i tenim la sort de tenir la platja per a nosaltres dos, i no m'he de preocupar de si molesta algú quan comença a córrer com una psicòpata per l'arena d'una punta a l'altra i entra i surt de l'aigua sense miraments, cosa que fa totes i cada una de les vegades que baixem a la cala. De tota manera, tot això us ho deia només per introduir el que realment m'ha interessat de l'article: els comentaris.

Alguns usuaris fan reflexions interessants com per exemple un tal Carles B, que es pregunta si la població de gossos actual no és la més nombrosa de la història (1). Una tal Teresa aporta una reflexió brillant que no s'havia fet mai fins ara i diu que els gossos han de viure a la natura, on poden córrer i ser feliços, i no tancats en pisos petits (2) (3) (4). Un tal Ós Calmós proposa que els propietaris de gossos paguin més impostos (5) i un tal Pau Macià es queixa que conviure a les platges amb animals no és saludable perquè poden transmetre virus (6). Després hi ha uns quants usuaris que comparen els drets dels gossos amb els de diferents col·lectius com els minusvàl·lids, els refugiats o amb les persones en general i asseguren que els animals tenen més drets (7). També n'hi ha alguns que aprofiten per criticar els governs "progres" i "moderns" que es preocupen més pels animalots que per les persones (8). Finalment, hi ha entre quinze i vint-i-sis mil comentaris que posen èmfasi en la quantitat de pixum i merda que genera la població canina, que embruta ciutats i platges (9) (10) i conclouen de manera gens demagògica ni generalitzadora que tots els que tenen gos són uns bruts i uns insolidaris (11) (12).

Totes aquestes sàvies aportacions tenen el colofó en el comentari definitiu, la reflexió final compartida per un usuari anomenat R2 que fa que totes les altres siguin prescindibles. En sis paraules aquest visionari resol la problemàtica: Fora bestioles de totes les platges! El terme bestioles admet diverses interpretacions, però si aquest usuari volia dir el que em penso que volia dir quan l'ha emprat, entenc que amb la seva proposta s'acabarien molèsties com els brics de Don Simon llençats entre les roques, les llaunes de cervesa a terra, les bosses de patates surant a la vora de la mar, les puntes de cigarro semienterrades, els altaveus amb reggaeton a tot volum, els plors i els crits incessants, els mocs expansius, les escopinades expansives, l'arena als ulls, les restes de crema solar flotant a l'aigua, els embussos a les carreteres d'accés a la platja, etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc., etc. (13)

1. Se m'acut una altra espècie que es troba en una situació similar.

2. Sospito que la tal Teresa es pensa que en sortir de Barcelona tot són rierols i boscos on els animals viuen en harmonia i els gossos tenen prats verds per fer la migdiada i no molesten a ningú i regulen els seus instints per no reproduir-se més del compte i a més no hi ha carreteres ni autopistes perquè, entre altres coses, els pixapins puguin pujar al Pirineu o anar a les platges sense gossos de la costa brava, de manera que no hi ha absolutament cap risc que siguin atropellats.

3. No estic del tot segur de si la tal Teresa té o no en compte els 4567940 anys d'evolució que han convertit els gossos salvatges en animals domèstics.

4. Potser em precipito, però m'atreviria a afirmar que la tal Teresa no és conscient dels metres quadrats que tenen les gàbies de la majoria de gosseres (gàbies que comparteixen 3, 4 o 6 animals) i que no ha comparat els metres quadrats d'aquestes gàbies amb els metres quadrats dels pisos minúsculs que coarten la llibertat dels animals que haurien de viure en la natura.

5. No tinc res a dir sobre aquest comentari. Que tothom pagui més impostos ja em sembla bé. Tinc una tendència malaltissa a estar d'acord amb mesures impopulars.

6. Se m'acut una altra espècie que també podria ser transmissora de virus.

7. La comparació em sembla tan absurda i oportunista que no tinc res a dir al respecte, més enllà que m'ha semblat un dels comentaris més divertits de llegir.

8. Aquí es podria aplicar el mateix comentari que a (7).

9. Sobre la quantitat de porqueria acumulada en platges, em vaig a fer una mica d'autopropaganda i faré referència a un altre text d'aquest mateix blog titulat Flamencs i mascaretes quirúrgiques. Per si us fa peresa llegir-lo, deixeu-me comentar que de la platja on vaig amb la meua gossa he arribat a traure'n paquets de pizza de casa Tarradellas, llaunes de Kas Naranja i bolquers (a qui vull enganyar, els bolquers no els vaig ni tocar, però els vaig veure i em van fer venir ganes de boçar).

10. Sospito que cap d'aquests usuaris s'ha parat a comparar els anys que tarda a descompondre's un bon cagalló amb el temps que tarda a descompodre's l'embolcall del Pirulo Tropical que segurament li va caure l'altre dia a un dels seus fills i que l'aire va allunyar ràpidament del seu abast, prou com per deixar-ho estar i limitar-se a renyar la criatura sense haver d'anar a buscar el plàstic.

11. Algú podria dir que abusar d'aquesta manera de les notes a peu de pàgina és incòmode per al lector i que a més és una còpia barata de David Foster Wallace. No negaré cap d'aquestes dos afirmacions. 

12. Algú potser també diu que almenys hauria pogut posar els números que referencien les notes al peu ben posats, vull dir amb superíndex. No tinc cap problema per admetre que no sé com es fa.

13. Algú potser buscarà desacreditar aquest escrit i la meua persona titllant-me de vulgar animalista. Deixeu-me dir que no em sento còmode amb aquesta etiqueta, més aviat em sento identificat amb el terme antihumanista. (14)

14. Amb això no vull dir que tingui res en contra d’artistes com Bernat Metge. Més aviat al contrari, Lo somni és un dels llibres més interessants que he tingut el plaer de llegir. Amb antihumanista volia dir una altra cosa.