Bimba, Lola i Calvin

De camí cap a unes vacances de gorra a cases de familiars i amics a una part de la costa catalana que no ens podem permetre, vam tenir la pensada de parar a fer un tallat a l'àrea de servei de l'Hospitalet de l'Infant. La idea ja era terrorífica de per si, però el matí va agafar un caire encara més sinistre quan vam comprovar que era impossible deixar el cotxe a l'ombra en un matí d'agost amb temperatures tropicals. L'estació de servei disposa d'aparcaments de sobres a l'ombra d'un sopluig construït a tal efecte, com les places de bous a les festes de poble. El problema, com sempre, la gent. Els cotxes estaven curosament aparcats per ocupar dos places d'aparcament amb ombra cada un. Suposo que devia ser casualitat que entre els cotxes que ocupaven dos espais predominaven els SUVs BMW. Ja he explicat en alguna altra entrada un petit malentès amb el conductor d'un BMW. Que no se m'entengui malament, quan dic BMW m'estic referint a qualsevol cotxe de gamma alta. I no tinc res en contra de les persones que condueixen aquests cotxes, simplement penso que hi ha maneres més barates i dignes de construir-se una identitat. 

 

El cas és que vam aparcar al sol i vam baixar del cotxe per anar a buscar els tallats. La porta del restaurant té una doble fulla, però per algun motiu els clients havien obert només una de les dos fulles i accedien al local per un espai amb la meitat d'amplada possible, i es feia una mica de cua. Vam fer la breu cua pacientment darrere d'una família nombrosa. Quan vam arribar a la porta vam veure una señora bien (si escolteu Las Bistecs sabeu de què parlo) amb cara de moc que s'estava posant de mal humor. Duia un cafè per emportar a una mà i tenia el braç que li quedava lliure ocupat perquè portava una bossa Bimba y Lola amb aquell gest tan característic de les señoras bien. Per si algú no sap de què parlo descriuré el gest: la part interior de l'avantbraç cap a munt, el colze flexionat, la mà completament inutilitzada per la posició antinatural en què es troba i la nansa de la bossa Bimba y Lola penjant de la part de l'avantbraç on els adolescents desequilibrats es fan petits talls o tatuatges amb lletres que no entenen. Total, que la dona no podia obrir la meitat de la porta que tenia tancada davant seu i va haver d'esperar-se. Quan per fi van haver entrat totes les criatures de la família nombrosa, la senyora va sortir amb un moviment ràpid i àgil i va deixar anar en veu alta: "A ver si dejamos salir antres de entrar, joder!". El meu company i jo ens vam preguntar de seguida si la senyora hauria fet el mateix comentari amb el mateix to i volum si la família nombrosa que accedia al local no hagués estat magrebina. No ens vam preguntar si la senyora devia ser una de les que havia aparcat un SUV BMW ocupant dues places d'aparcament amb ombra perquè la resposta era òbvia.

No puc mentir i dir que vam prendre el tallat sense més contratemps perquè ja us deveu imaginar que el cafè i la calor van fer el seu efecte ràpidament i em vaig veure obligat a usar els serveis impracticables de l'estació de servei, però com que ja vaig dedicar una altra entrada a les meues experiències escatològiques en espais públics, el que va passar aquesta vegada m'ho emportaré a la tomba. Del que sí que vull deixar constància és del fet que a la part en què l'AP7 passa de dos a tres carrils, arribant a Tarragona, una corrua de cotxes circulant a 110 pel carril central inhabilitava completament el carril de la dreta, que anava completament buit. M'agafen ganes d'escriure que els conductors que no van poder anar a l'autoescola el dia que explicaven que s'ha de circular pel carril de la dreta i que cal fer servir els altres carrils només per avançar portaven tots SUVs i BMWs, però mentiria. Aquest mal vici el té tot tipus de gent, fins i tot gent amb personalitat pròpia.

Pel que fa a la resta de vacances, només vull destacar una simpàtica anècdota a la cala de Sant Francesc, on ens vam haver d'instal·lar en els dos metres quadrats d'arena lliures que vam trobar un dimarts a les 10 del matí. Vam ser afortunats i al costat nostre hi havia una colla d'adolescents amb un altaveu bluetooth de potència considerable que ens van amenitzar tot el matí amb música subnormal. Els joves es van passar hores estirats a les tovalloles jugant al mòbil, sense parlar ni mantenir cap altre tipus d'interacció entre ells en tot el matí. Com que no aixecaven el cap del mòbil per a res, no van veure cap de les nombroses mirades de fàstic i odi que els vaig dedicar. Ja començava a tenir mal de coll de tant estar girat amb els ulls encesos de ràbia clavats al seu altaveu, amb l'esperança que en algun moment algun d'ells aixecaria el cap de la pantalla i captaria el missatge. Vaig tirar la tovallola i me'n vaig anar a l'aigua, on em vaig trobar amb dos joves més que es fumaven un porro de marihuana al costat de les roques abans de posar-se a bussejar. Els joves no només van tirar la punta del porro entre les roques, sinó que portaven calçotets CK per baix dels banyadors.

Podria fantasiejar que els joves que van tirar el porro a l'aigua eren del mateix grup que els que jugaven al mòbil i escoltaven música aberrant a tot drap en una platja amb espais minúsculs. Podria imaginar-me que el grup de joves eren els amics del fill de la señora bien que havia maleït els magrebins que li feien perdre uns quants segons del seu preciós temps a la porta de l'estació de servei. També m'aniria molt bé creure que la señora bien, a més de mostrar una mala educació i una xenofòbia evidents, conduïa tots els cotxes que ocupaven el carril central del tram de l'AP7 amb tres carrils i feien del tot innecessari el carril de la dreta, però això és físicament impossible. Seria molt reconfortant pensar que totes aquestes mostres de desconsideració, egoisme i estupidesa provenen d'un mateix grup, concret, reduït, identificable i fàcil d'aïllar. Però la cosa no va així.  La senyora de la bossa Bimba y Lola possiblement no té cap fill en edat adolescent. I els joves que fumaven a dins de l'aigua i els que jugaven al mòbil a les tovalloles només tenien en comú els calçotets CK acumulant humitat i arrugant-los els escrots per baix dels banyadors. El mal ens envolta i està per tot arreu.